Tipus | carrier-capable fighter monoplane with 1 engine (en) |
---|---|
Fabricant | Vought, Goodyear Aerospace (en) i Brewster Aeronautical Corporation (en) |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Dissenyat per | Rex Buren Beisel |
Primer vol | 29 maig 1940 |
Dimensions | 4,5 () × 10,2 () m |
Abast | 1.633 km |
Armament habitual | |
En servei | 28 desembre 1942 – 1979 |
Ús | caça de superioritat aèria i suport aeri proper |
Operador/s | |
Propulsor | Pratt & Whitney R-2800 Double Wasp |
Configuració d'ala | Inverted gull wing (en) i monoplà |
Producció | 1942-1953 |
Construïts | 12.618 |
El Chance Vought F4U Corsair va ser un caça bombarder embarcat que va estar en servei principalment durant la Segona Guerra Mundial[1] i la Guerra de Corea. La demanda de l'avió aviat va sobrepassar la capacitat de producció de la companyia Vought, de manera que també va ser produït per Goodyear i Brewster: els Corsair de Goodyear van ser designats FG i se'n van construir 3.808 unitats i els de Brewster, designats F3A i dels que es van construir 735 aparells.[2] Des del lliurament del primer prototip a l'Armada dels Estats Units l'any 1940, fins a la darrera entrega realitzada l'any 1953 a França, Vought va produir 12,571 avions F4U Corsair, sent el caça amb motor d'explosió produït durant més temps en la història dels Estats Units.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search